Quantcast
Channel: Noticies
Viewing all 1983 articles
Browse latest View live

Comença el compte enrere per a la festa major del TecnoCampus del dijous 26 de maig

0
0

Aquest dijous 26 de maig se celebra la festa major del TecnoCampus, pensada per a tots els estudiants amb l’objectiu de fomentar la vida universitària. Aquest any ha estat impulsada principalment per la Comissió Cultural i Festes del TecnoCampus, un grup creat recentment que forma part de l’Associació d’Estudiants del TecnoCampus (AsEst). Ramon Tió i Toni Àvila, membres de la comissió, expliquen els detalls de la festa major que enguany coincideix amb la Diada Castellera dels Passerells del TecnoCampus.

Podeu llegir el programa sencer de la festa major del TecnoCampus aquí.

Què destacaríeu de la festa major d’aquest any?
La gran aportació i col·laboració entre els diversos grups i associacions del TecnoCampus. Juntament amb la AsEst i la UACU, entre tots hem fet possible que aquesta festa major se celebri.

Considereu important que s’organitzi una festa major al TecnoCampus?
Quasi totes les universitats tenen una festa major. Per què nosaltres no? És el primer que ens vam qüestionar quan vam saber que al TecnoCampus no s’havia formalitzat cap festa major. Considerem que és fonamental de cara als estudiants, ja que és una activitat que s’organitza exclusivament per a ells amb l’objectiu d’interactuar i compartir un moment conjunt amb tots els qui formen part de la universitat. En aquest sentit, proposem activitats i tallers de les comissions, balls i demostracions, discjòquei i una barbacoa, entre d’altres coses. També se celebrarà la diada Castellera, i podrem gaudir d’un dia conjunt, crear un vincle universitari únic, sense precedents.

Tal com comentaves, la festa major també coincideix amb la Diada Castellera. De quina manera s’integren les dues festes?
La Diada Castellera és una festa organitzada pels Passerells del TecnoCampus des de fa anys i el que hem fet és unificar-ho tot per tal que durant tot el dia hi hagin activitats pels estudiants. Gràcies a la col·laboració de la colla castellera dels Passerells, hem aconseguit crear un fil conductor durant tota la festa major i que els estudiants puguin participar alhora de les dues celebracions.

Quins són els grans reptes d’aquesta festa major?
El principal repte és que els estudiants col·laborin i participin en les diferents activitats que es realitzaran, la festa major és per a ells! Esperem que a la majoria els hi agradi i s’ho passin genial aquest any. Per cert, no us oblideu de seguir la festa a les xarxes socials a través del hashtag #FMTecnoCampus.

La Comissió Cultural i Festes del TecnoCampus és la gran impulsora de la festa major d’aquest any. Com sorgeix la comissió?
La Comissió Cultural i de Festes, formada actualment per vuit estudiants, se centra a planificar, organitzar i promocionar les diferents festes i diades que es poden celebrar al TecnoCampus per als estudiants. Tot va sorgir a l'inici de curs, quan els dos vam tenir curiositat per conèixer quines festes hi havia a la universitat. Vam preguntar per la festa major del TecnoCampus als estudiants que portaven més d’un any al centre i ningú no tenia constància que existís un dia de festa major. A partir d’aquí, vam veure clarament que havíem de ser els propis estudiants qui havíem de motivar i organitzar un dia com a aquest.

També organitzeu la Xaranga... En què consisteix l’activitat?
La Xaranga Tocabemolls és un grup de quinze musics que toquen diferents instruments i que realitzaran un show musical portant la diversió a l’extrem. Ens faran ballar al so de cançons conegudes i actuals a la plaça del TecnoCampus aproximadament fins les 20h i ens conduiran fins a l’espai reservat per a la festa de després amb els Passerells.

Quins són els objectius de la Comissió Cultural i Festes del TecnoCampus?
L'objectiu és organitzar i planificar les festes i diades del TecnoCampus tenint en compte totes les comissions i entitats que formen part del centre universitari. A més, volem fomentar la comunicació entre totes les comissions i les entitats per tal de tenir d'organitzar-nos millor conjuntament. Per aquest motiu, la nostra intenció és realitzar unes reunions generals amb tots els representants de cada associació, juntament amb la UACU i un representant del professorat per parlar dels temes claus. En aquest sentit, ens agradaria remarcar que estem oberts a qualsevol alternativa relacionada amb festes i diades, i animem als estudiants a formar part de la comissió.


L'oferta de màsters i postgraus s'incrementa de cara al proper curs

0
0

El TecnoCampus ampliarà l'oferta de màsters i postgraus de cara al proper curs, amb l’objectiu de donar continuïtat a la formació dels seus graduats i respondre a les noves necessitats de formació dels professionals que ja treballen en l'àmbit de coneixement dels tres centres universitaris del parc: l'Escola Superior Politècnica, l'Escola Superior de Ciències Socials i de l'Empresa i l'Escola Superior de Ciències de la Salut.

L’oferta constarà de dos màsters universitaris oficials (que permeten seguir l'itinerari cap al doctorat) i dos màsters i quinze postgraus que permeten aprofundir en diversos àmbits professionals. Pel que fa als primers, el Màster Universitari en Cronicitat i Dependència arribarà l'any que ve a la tercera edició, mentre que el d'Emprenedoria i Innovació arribarà a la setena.

En el grup de la formació professionalitzadora vinculada a l'Escola Superior Politècnica, destaquen com a novetats el Màster en Producció Executiva de Ficció per a Televisió, organitzat amb amb les productores Diagonal TV i Gestmusic/Endemol; el Màster en Postproducció Audiovisual i el Postgrau en Guió i Direcció d’Actors, tot dos amb la col·laboració de la productora Clack.

En l’àrea de coneixement de l'Escola Superior de Ciències de la Salut, es presenten set postgrausquatre d’ells nous, adreçats a graduats professionals de la salut i de l’esport:  el nou postgrau en Atenció a la Persona en el Procés Quirúrgic, coorganitzat amb l’Hospital Germans Trias i Pujol, i Postgrau d'Especialització i el postgrau en Especialització en el Pacient amb Ferida de Cicatrització Complexai en l’àmbit de l’activitat física i esportiva i la salut, s'impulsen el Postgrau en Entrenament Personal i Readaptació Físicoesportiva i el Postgrau de Gestió en Estils de Vida Actius i Saludables.

Finalment, en l'àrea de l'Escola Superior de Ciències Socials i de l'Empresa es proposa com a novetat el Postgrau en Comptabilitat Financera.

Per a més informació podeu adreçar-vos a formaciopermanent@tecnocampus.cat o bé consultar en nostre web: Màsters universitaris
Títols propis (màsters i postgraus).

Per a més informació podeu adreçar-vos a formaciopermanent@tecnocampus.cat o bé consultar en nostre web: Màsters universitaris
Títols propis (màsters i postraus).

Javier Linde, llicenciat en CAFE i fisioterapeuta del FC Barcelona, fa una formació sobre readaptació esportiva al TecnoCampus

0
0

El fisioterapeuta i readaptador físico-esportiu del primer equip de futbol del FC Barcelona, Javier Linde Cot, ha realitzat avui al matí una sessió formativa per als estudiants de quart del Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport del TecnoCampus. Aquesta classe magistral forma part de l’assignatura de Readaptació de l’Esforç i s’ha centrat en la readaptació esportiva, entesa com el procés de recondicionament de l’esportista després d’un procés on s’ha patit una lesió.

Llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport, Linde ha explicat que l’esport d’alt rendiment presenta dos riscos clau: el control de l’entrenament i la possibilitat d’incórrer en lesió. Per aquest motiu, el reentrenament físico-esportiu del lesionat consisteix a definir les exigències de l’esport, augmentar les prestacions de l’esportista, integrar els continguts condicionals, tècnio-tàctis i psicològics, prevenir lesions i adaptar la lesió a les exigències. “És clau dissenyar exercicis de readaptació adequats en relació a la lesió”, ha remarcat Linde. En aquest sentit, el fisioterapeuta del FC Barcelona ha afirmat que és fonamental tenir un coneixement de la patologia i entendre que “no es pot anar més ràpid que la biologia”, cada procés de curació requereix un temps determinat.
 

El TecnoCampus acull aquest cap de setmana el Como Como Festival

0
0

El Cómo Como Festival es defineix com una trobada per a totes les persones interessades en l'alimentació saludable.Una festa per compartir coneixement i gaudir dels aliments naturals, ecològics, deproximitat i temporada.

Hi haurà espai per al talent, activitats per a tota la família i menjar sa pertot arreu fet per alguns dels cuiners de referència del món de l'alimentació saludable del nostre país.

El TecnoCampus hi promocionarà els seu Postgrau de Gestió en Estils de Vida Actius i Saludables.

La cooperativa Som Mobilitat aposta per un model d’economia col·laborativa

0
0

El soci fundador de Som Mobilitat, Arnau Vilardell, ha estat el convidat d’avui al matí dins del IV Cicle de Conferències d’Economia i Societat organitzat per l’Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa del TecnoCampus. Es tracta d’un cas emprenedor, innovador i del territori que pretén canviar la manera de viure la mobilitat. Som Mobilitat és una cooperativa de consum sense ànim de lucra dedicada a la mobilitat sostenible i que segueix un model d’economia col·laborativa.

Vilardell ha remarcat que l’economia col·laborativa és una tendència en auge que està revolucionant l’actual model de consum: "Passem d’una relació de bilateralitat al concepte de comunitat, de l’hiperconsumisme al consum col·laboratiu”. El consum col·laboratiu fa referència a la manera tradicional de compartir, intercanviar, prestar i llogar redefinida a través de les noves tecnologies de la informació i la comunicació així com de les noves maneres de mesurar la reputació de les persones.

El soci fundador de Som Mobilitat ha explicat que l’economia col·laborativa es basa principalment en tres factors: el consum col·laboratiu, el crowfunding i el coneixement obert, entès com la utilització, reutilització i redistribució del coneixement lliurament per part dels individus. “Com més comparteixis el teu coneixement, més ampliaràs les possibilitats d’èxit de la teva iniciativa”, ha afegit Vilardell. Som Mobilitat és un model d’economia col·laborativa però amb “una vessant més social i amb la voluntat de transformar el territori ja que totes les plusvàlues que es generen van destinades a la cooperativa”, ha conclòs Vilardell.
 

Gent TecnoCampus: Carme Rosell, coordinadora de l’escola Superior de Ciències de la Salut, obté el doctorat

0
0

Carme Rosell és diplomada en Infermeria per la Universitat de Barcelona i va començar a treballar al TecnoCampus com a coordinadora de pràctiques del Grau en Infermeria poc després de la inauguració del TecnoCampus el 2010. Actualment és la cap d’estudis de l’Escola Superior de Ciències de la Salut.

El passat 13 de maig Carme Rosell va obtenir el títol de doctora per la Universitat d’Alacant després de defensar amb èxit la seva tesi, centrada en les ferides cròniques i, en concret, en les úlceres per pressió.

El passat dia 13 de maig va obtenir el títol de doctora per la Universitat d’Alacant. Com va anar?
Va ser dia un molt especial. Hi ha persones que el consideren un dels dies més importants de la seva vida des del punt de vista professional. Actualment fer un doctorat suposa un gran esforç ja que moltes vegades treballes a jornada completa, i a més fas un doctorat. En altres llocs, realitzar un doctorat ja es considera una activitat per si sola que omple tota la vida professional d’una persona.

Què significa rebre aquest títol?
En el moment en el qual em trobo ara, que just he acabat el doctorat, estic molt satisfeta d’haver aconseguit compaginar un treball tan important amb uns horaris laborals intensos. En aquest sentit, hi ha ocasions on voldries tirar la tovallola perquè és francament complicat poder disposar de temps, i tant tu com el teu entorn més pròxim ho pateixen. Al final acabes sacrificant molt de temps de la teva vida personal. Per tant, la sensació d’ara és de descans, tranquil·litat i satisfacció personal per haver aconseguit fer aquesta tesi malgrat que les condicions a vegades han estat difícils.

La línia d’investigació de la tesi ha estat les ferides cròniques i, concretament, les úlceres per pressió. Per què va escollir aquest tema?
Sóc infermera especialista en infermeria geriàtrica i gerontològica i el meu desenvolupament assistencial ha estat en el món de la gent gran. He treballat tractant ferides cròniques durant molts anys i quan vaig decidir fer la tesi doctoral aquest era l’àmbit de coneixement en el qual em sentia més segura i motivada.

Quins són els resultats de la tesi que consideres més rellevants?
La tesis encara no esta publicada però sí que puc afirmar que la situació actual de les úlceres per pressió no és ni de lluny la que caldria esperar ja que hi ha un important abisme entre la teoria i la pràctica assistencial.

Imparteix diverses assignatures en el Grau en Infermeria. Què li aporta ensenyar?
Quan ets docent comparteixes coneixements permanentment amb els alumnes. És engrescador poder participar en la formació d’aquests nous professionals, aportar amb la teva experiència al creixement de la professió i poder posar el teu granet de sorra.

Quina és actualment la situació laboral en l’àmbit geriàtric?
Constantment recordem als estudiants que quan entrin al món laboral es trobaran amb una societat envellida i amb molta patologia crònica. Es tracta d’una població d’abordatge complex i com a professionals també han d’estar preparats per a aquest tipus de pacients.

Quin és el consell professional que donaria als estudiants que tot just ara començaran a treballar?
Potser els diria que reflexionin seriosament sobre el tipus de societat que es trobaran quan entrin al món laboral i que es preparin molt bé. També animo als alumnes perquè siguin curiosos, preguntin constantment i intentin anar sempre una mica més enllà.

Quines considera que són les habilitats interpersonals essencialsuni en el món laboral?
Una infermera ha de ser una gran comunicadora ja que estem comunicant permanentment als pacients, cuidadors, familiars i a la resta de l’equip multidisciplinari amb el qual treballem. Desenvolupar habilitats comunicatives i de lideratge en l’entorn professional és fonamental.

La festa major del TecnoCampus, vida universitària en la seva màxima expressió

0
0

El TecnoCampus celebra avui 26 de maig la festa major i la Diada Castellera dels Passerells amb l’objectiu de portar la vida universitària a la seva màxima expressió. La jornada ha estat organitzada per la UACU, l’AsEst, la colla castellera dels Passerells i la Comissió Cultural i Festes del TecnoCampus.

La festa major d’enguany ha estat marcada per l’altra assistència d’estudiants amb ganes de participar en les diferents activitats que s’han organitzat al llarg del matí, des d’un Pillapilla Zombie a activitats esportives organitzades per l’empresa Geemba, ubicada al mateix parc. Al llarg del matí els diferents grups del TecnoCampus com IAESTE, el grup de teatre TA3, el grup de robòtica, i el Grup LGBT, entre d’altres, han muntat paradetes per tal de donar-se a conèixer. També ens han acompanyat les entitats solidàries AGIM, Fundació Maresme, Fundación Vicente Ferrer i la Creu Roja. Pa amb tomàquet, una botifarra i un refresc a preus populars han animat els estudiants a quedar-se al migdia seguir amb la festa. Per la tarda, la plaça del TecnoCampus ha acollit la celebració de la Diada Castellera amb l'actuació a càrrec dels Passerells i la participació d’altres colles castelleres universitàries. Aquest any els Passerells del TecnoCampus celebran cinc anys com a colla i estan en ple creixement, en poc temps han duplicat el nombre d'estudiants.

“La festa major és una bona iniciativa perquè els estudiants dels diferents graus ens coneguem i visquem la vida universitària al TecnoCampus”, explica l’estudiant Bàrbara Amezcua. En aquest sentit, l’estudiant de primer curs Patri Castillo opina que és clau tenir un dia per celebrar la festa major del centre universitari: “Hauria d ser una jornada on participés molta gent ja que és un dia pensat només per a nosaltres”.

El bon temps, la música, una coordinada organització i les ganes de crear ambient universitari han fet d’aquesta festa major una jornada participativa i divertida amb bona sintonia entre tothom. Les imatges de la festa major del TecnoCampus s'afegiran a l’àlbum de Flickr del TecnoCampus, ja disponible.
 

Gent TecnoCampus. Carme Rosell, cap d'estudis de l’Escola Superior de Ciències de la Salut, obté el doctorat

0
0

Carme Rosell és diplomada en Infermeria per la Universitat de Barcelona i va començar a treballar al TecnoCampus com a coordinadora de pràctiques del Grau en Infermeria poc després de la inauguració del TecnoCampus el 2010. Actualment és la cap d’estudis de l’Escola Superior de Ciències de la Salut.

El passat 13 de maig Carme Rosell va obtenir el títol de doctora per la Universitat d’Alacant després de defensar amb èxit la seva tesi, centrada en les ferides cròniques i, en concret, en les úlceres per pressió.

El passat dia 13 de maig va obtenir el títol de doctora per la Universitat d’Alacant. Com va anar?
Va ser dia un molt especial. Hi ha persones que el consideren un dels dies més importants de la seva vida des del punt de vista professional. Actualment fer un doctorat suposa un gran esforç ja que moltes vegades treballes a jornada completa, i a més fas un doctorat. En altres llocs, realitzar un doctorat ja es considera una activitat per si sola que omple tota la vida professional d’una persona.

Què significa rebre aquest títol?
En el moment en el qual em trobo ara, que just he acabat el doctorat, estic molt satisfeta d’haver aconseguit compaginar un treball tan important amb uns horaris laborals intensos. En aquest sentit, hi ha ocasions on voldries tirar la tovallola perquè és francament complicat poder disposar de temps, i tant tu com el teu entorn més pròxim ho pateixen. Al final acabes sacrificant molt de temps de la teva vida personal. Per tant, la sensació d’ara és de descans, tranquil·litat i satisfacció personal per haver aconseguit fer aquesta tesi malgrat que les condicions a vegades han estat difícils.

La línia d’investigació de la tesi ha estat les ferides cròniques i, concretament, les úlceres per pressió. Per què va escollir aquest tema?
Sóc infermera especialista en infermeria geriàtrica i gerontològica i el meu desenvolupament assistencial ha estat en el món de la gent gran. He treballat tractant ferides cròniques durant molts anys i quan vaig decidir fer la tesi doctoral aquest era l’àmbit de coneixement en el qual em sentia més segura i motivada.

Quins són els resultats de la tesi que consideres més rellevants?
La tesis encara no esta publicada però sí que puc afirmar que la situació actual de les úlceres per pressió no és ni de lluny la que caldria esperar ja que hi ha un important abisme entre la teoria i la pràctica assistencial.

Imparteix diverses assignatures en el Grau en Infermeria. Què li aporta ensenyar?
Quan ets docent comparteixes coneixements permanentment amb els alumnes. És engrescador poder participar en la formació d’aquests nous professionals, aportar amb la teva experiència al creixement de la professió i poder posar el teu granet de sorra.

Quina és actualment la situació laboral en l’àmbit geriàtric?
Constantment recordem als estudiants que quan entrin al món laboral es trobaran amb una societat envellida i amb molta patologia crònica. Es tracta d’una població d’abordatge complex i com a professionals també han d’estar preparats per a aquest tipus de pacients.

Quin és el consell professional que donaria als estudiants que tot just ara començaran a treballar?
Potser els diria que reflexionin seriosament sobre el tipus de societat que es trobaran quan entrin al món laboral i que es preparin molt bé. També animo als alumnes perquè siguin curiosos, preguntin constantment i intentin anar sempre una mica més enllà.

Quines considera que són les habilitats interpersonals essencialsuni en el món laboral?
Una infermera ha de ser una gran comunicadora ja que estem comunicant permanentment als pacients, cuidadors, familiars i a la resta de l’equip multidisciplinari amb el qual treballem. Desenvolupar habilitats comunicatives i de lideratge en l’entorn professional és fonamental.


La festa major del TecnoCampus, vida universitària en la màxima expressió

0
0

El TecnoCampus celebra avui 26 de maig la festa major i la Diada Castellera dels Passerells amb l’objectiu de portar la vida universitària a la màxima expressió. La jornada ha estat organitzada per la UACU, l’AsEst, la colla castellera dels Passerells i la Comissió Cultural i Festes del TecnoCampus.

La festa major d’enguany ha estat marcada per l’altra assistència d’estudiants amb ganes de participar en les diferents activitats que s’han organitzat al llarg del matí, des d’un Pillapilla Zombie a activitats esportives organitzades per l’empresa Geemba, ubicada al mateix parc. Al llarg del matí els diferents grups del TecnoCampus com IAESTE, el grup de teatre TA3, el grup de robòtica, i el Grup LGBT, entre d’altres, han muntat paradetes per tal de donar-se a conèixer. També ens han acompanyat les entitats solidàries AGIM, Fundació Maresme, Fundación Vicente Ferrer i la Creu Roja. Pa amb tomàquet, una botifarra i un refresc a preus populars han animat els estudiants a quedar-se al migdia seguir amb la festa. A la tarda, la plaça del TecnoCampus ha acollit la celebració de la Diada Castellera amb l'actuació a càrrec dels Passerells i la participació d’altres colles castelleres universitàries. Aquest any els Passerells del TecnoCampus celebren cinc anys com a colla i estan en ple creixement: en poc temps han duplicat el nombre d'estudiants.

“La festa major és una bona iniciativa perquè els estudiants dels diferents graus ens coneguem i visquem la vida universitària al TecnoCampus”, explica l’estudiant Bàrbara Amezcua. En aquest sentit, l’estudiant de primer curs Patri Castillo opina que és clau tenir un dia per celebrar la festa major del centre universitari: “Hauria de ser una jornada on participés molta gent, ja que és un dia pensat només per a nosaltres”.

El bon temps, la música, una coordinada organització i les ganes de crear ambient universitari han fet d’aquesta festa major una jornada participativa i divertida amb bona sintonia entre tothom. Les imatges de la festa major del TecnoCampus s'afegiran a l’àlbum de Flickr del TecnoCampus, ja disponible.
 

Assistència massiva a la primera edició del festival Cómo Como, celebrat aquest cap de setmana

0
0

El festival Cómo Como ha omplert durant tot el cap de setmana la plaça del TecnoCampus i el Centre de Congressos, on s'han fet conferències relacionades amb alimentació i estils de vida saludables. El festival és una iniciativa de la periodista Núria Coll i l'equip que ha impulsat el portal i la revista etselquemenges.cat. Coll va explicar dissabte que, amb motiu del cinquè aniversari de la revista, amb van voler posar en marxa una trobada relacionada amb aquesta temàtica, perquè fins ara no se'n feia cap. Coll es va imaginar la fira d'estands a la plaça TecnoCampus per la simetria dels espais entre columna i columna. Aquest punt, la plaça, on es podien adquirir tota mena de productes relacionats amb l'alimentació saludable i de proximitat, va ser un formigueig contínu de gent els dos dies que ha durat el festival. En l'apartat de les conferències, la de Xevi Verdaguer va ser de les més multidudinàries.

El TecnoCampus ha donat suport al festival i ha aprofitat per promocionar-hi els postgraus per al proper curs relacionats amb l'àmbit de la salut.

La diputada Sònia Recasens visita el TecnoCampus per conèixer el seu model d'emprenedoria

0
0

La dipudada delegada de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona, Sònia Recasens, ha visitat aquest matí el TecnoCampus, on s'ha reunit amb el director general, Jaume Teodoro, i altres membres de l'equip directiu del parc. Recasens s'ha interessat particularment pel model de gestió del parc i per la peculiaritat que representa la gestió conjunta de l'àrea universitària, amb tres centres adscrits a la Universitat Pompeu Fabra, i l'àrea empresarial, amb més de 130 empreses allotjades al parc. La Diputació és un col·laborador destacat del TecnoCampus en l'àrea d'emprenedoria des de fa anys, en particular en iniciatives com els Premis Creatic.

El nedador olímpic Aschwin Wildeboer visita els estudiants del Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport

0
0

Nascut a Sabadell i de pares holandesos, el nedador olímpic Aschwin Wildeboer va visitar ahir dilluns 30, i també el 25 de maig, els estudiants del Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport i de la doble titulació amb Fisioteràpia del TecnoCampus dins de l’assignatura d’Esports Individuals. Aquesta sessió va servir als estudiants per conèixer l’experiència de l’esportista, veure’l en acció i escoltar els seus consells com a expert.

Aschwin Wildeboer és un nedador català que també té la nacionalitat neerlandesa, especialista en esquena i que ha aconseguit diversos rècords a nivell mundial en 100 metres. Va obtenir la medalla d’argent al Mundial de Dubai del 2010 en 50 metres esquena, i a l''any 2009 va aconseguir un bronze històric a Roma i es va convertir en el primer nedador català a obtenir una medalla en un mundial.
 

El grup de teatre TA3 fa balanç de la temporada després d’estrenar l’obra “Qui ha matat la Bàrbara Star?”

0
0

L’auditori del TecnoCampus va acollir el passat dijous 19 de maig l’estrena de l’obra “Qui ha matat la Bàrbara Star?”, a càrrec del grup de teatre TA3 del TecnoCampus. Una seixantena de persones van assistir a la representació d’aquesta obra dirigida per Rebeca Olivera i Gregori Lara en la qual participaven dotze estudiants. Era una funció benèfica ja que tots els beneficis de la venda d’entrades anaven destinats a la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer. 

“L’ús de les instal·lacions de l’auditori del TecnoCampus com a teatre va ser inesperadament millor del que pensàvem”, valora la directora de l’obra Rebeca Olivera. En aquest sentit, considera que l’assaig general unes hores abans de l'estrena a l’auditori va ser clau per poder millorar diversos aspectes: “Va ser molt útil per conèixer l’esplai ja que coordinar dotze persones en un escenari és força complicat”. Per a molts dels actors i actrius aquesta era la primera vegada que actuaven en una obra de teatre i, malgrat els nervis, van viure aquesta experiència amb molta il·lusió i intensitat. L'obra està basada en un guió original de Gregori Lara i explica la investigació de l’assassinat de Bàrbara Star, una guapa, rica i famosa estrella de música. 

Rebeca Olivera explica que sempre fa pena acabar un projecte però que com a directora és molt satisfactori veure com el públic s’emociona: “Veure entre bambolines com els actors i actrius reben l’aplaudiment final del públic, m’omple d’orgull”, afegeix Rebeca Olivera. Malgrat esperaven una mica més de quòrum, Rebeca Olivera reconeix que “la majoria dels assistents van sortir molt contents ja que tot i que l’obra fos una mica llarga, vam aconseguir que les valoracions del espectadors fossin bons”, conclou la directora de l’obra.

L’obra “Qui ha matat la Bàrbara Star?” també es va representar durant el cap de setmana del 21 i 22 a maig a la Parròquia M.Auxiliadora de Mataró, en el qual van assistir un centenar de persones. En aquesta ocasió, els diners recaptats amb la venda d’entrades anaven destinats a la Fundació Maresme.
 

Professors del TecnoCampus analitzen el cas d'èxit de NetRivals en una trobada a Lleida

0
0

Els professors de l'Escola Superior de Ciències Socials i de l'Empresa Dolors Celma, Màrian Buil i Josep Patau van participar la setmana passada en la IV Jornada ACCID d'informació financera i recuperació econòmica, celebrada a la Universitat de Lleida. Hi van fer la presentació "Control de gestión en startups de éxito de alto crecimiento del sector tecnológico. El caso de NetRivals", que s'inspira en el cas d'aquesta empresa ubicada a la torre TCM2 del TecnoCampus. La també professora del centre Ester Oliveras hi va presentar la ponència "La enseñanza de las competencias transversales en el área de contabilidad: realidad o ficcion?", elaborada conjuntament amb Patricia Crespo.

Per altra banda, Màrian Buil va rebre el premi al projecte de recerca titulat “Competències dinàmiques individuals dels empresaris que incideixen en la sostenibilitat de les empreses: una perspectiva de gènere”, realitzat amb Juan Pedro Aznar, professor d’ESADE Business School.

Luis Martín Cabiedes es reuneix amb els membres del Club d’Inversió TecnoCampus

0
0

Privalia, Olé, MyAlerts, Acceso i BlaBlaCar són algunes de les start-ups d’èxit per les quals ha apostat Luis Martín Cabiedes, destacat inversor privat en empreses emergents. El TecnoCampus va acollir dilluns 30 de maig una trobada entre Cabiedes i membres del Club d’Inversió TecnoCampus, en el marc d'un conjunt de sessions monogràfiques exclusives a càrrec d’experts en inversió privada. Cabiedes també és fundador, juntament amb el seu germà, de Cabdiedes & Partners, firma d’inversió especialitzada en nous projectes d’internet.

“És fonamental invertir amb les estadístiques a favor teu i no en contra”, va afirmar Cabiedes. En aquest sentit, va explicar que el més normal és que si inverteixes en deu empreses, vuit fracassin i obtinguis beneficis en dues. Dins d’aquestes vuit empreses restants, aproximadament quatre d’elles acostumen a ser idees de negocis valorades com un èxit per a l’emprenedor i socialment bones però no des del punt de vist de l’inversor ja que el seu objectiu és recuperar i superar la quantitat monetària invertida en el projecte. Per aquest motiu, Cabiedes considera que “un inversor no només ha de ser capaç de veure quins projectes són viables sinó quins donaran beneficis”. Per altra banda, va recordar als assistents que com a inversor també s’ha de ser racional, no enamorar-se d’un producte o d’un client: “Un inversor ha de poder mantenir la distància per poder dir que no”. I és que en certa manera, és justament l’inversor qui a vegades també aporta aquest toc de realitat a l’emprenedor sobre el seu projecte.

En els quinze anys que porta en aquest negoci ha realitzat més de 74 inversions, encara que no totes han funcionat. Cabiedes va reconèixer que després d’un triatge relativament fàcil d’entre un gran nombre de projectes, l’anàlisi cada cop ha de ser més exhaustiu malgrat l’entorn incert: “Realment no pots saber res segur ja que l’èxit o el fracàs no només depèn de l’emprenedor sinó de múltiples factors externs”. “Davant el dubte, és millor pecar d’invertir en moltes empreses”, va concloure Cabiedes. Va recomanar que a l’hora d’invertir és millor començar diversificant molt i guardar un fons de reserva d’aproximadament la meitat per a etapes posteriors, per als bons projectes.

Llicenciat en filosofia, Luis Martín Cabiedes és MBA en Business Administration. El 1989 es va incorporar al grup Europa Press, on va ser el copresident durant dotze anys, una etapa determinant per al seu futur com a inversor en empreses emergents del sector d’internet. A partir del 1998 va començar a invertir en star-ups tecnològiques.


El TecnoCampus, entitat col·laboradora del Future Industry Congress

0
0

El TecnoCampus és una de les entitats col·laboradores del Future Industry Congress, que se celebrarà a Barcelona els dies 14 i 15 de juny. Estarà dedicat a la fàbrica 4.0, el nou paradigma que està canviant la manera de produir i de consumir gràcies a la confluència de les tecnologies industrials i digitals i que, segons els experts, és clau per impulsar l'activitat industrial a Catalunya, que actualment representa el 20 per cent del PIB.

Organitzat pel centre tecnològic Eurecat, en el qual s'han integrat diversos centres tecnòligics com el mataroní CETEMMSA, el congrés reunirà durant dos dies 25 experts del teixit empresarial i de l'àmbit de l'oferta tecnològica, investigadors i científics i representants de les administracions públiques, que abordaran les necessitats actuals, dels reptes de futur i de les oportunitats de negoci existents. També es tractaran la indústria digital, que engloba Internet of Things, Big Data, Cloud Computing, fabricació digital i ciberseguretat; la indústria eficient, que inclou fabricació avançada, robòtica, automatització, eficiència energètica, reciclatge i materials avançats; i els nous models industrials, que abasten la producció sota demanda, els models de negoci i la personalització.

Estudiants del Màster en Emprenedoria i Innovació organitzen la jornada “Els pecats capitals de l’emprenedor”

0
0

El TecnoCampus acollirà el proper 15 de juny la jornada “Els pecats capitals de l’emprenedor”, un acte organitzat per als dotze estudiants del Màster en Emprenedoria i Innovació del TecnoCampus. L’acte tindrà lloc de 19 a 22h i està dirigit a la comunitat emprenedora, encara que està obert a tothom qui estigui interessat.

L’esdeveniment pretén oferir un espai per reflexionar de manera divertida i distesa sobre el risc i la fragilitat d’emprendre nous projectes empresarials. Chaime Capablo, un dels organitzadors, explica que l’objectiu és donar un toc de realisme al assistents i oferir “eines útils que els ajudin a anticipar qüestions que fins ara no havien tingut en compte”. La jornada està dividia en quatre acte centrats en l'art de comunicar, l’escabilitat i l’atractiu d’un negoci, la diferenciació de la competència i, per últim, el finançament i la captació d’inversors. Per aquest motiu, s’han convidat professionals experts en cadascun dels àmbits: Ricard Bonastre, Co-founder i CEO de Lead Ratings; Héctor Rey y Álex Huertas, CEO de NorthWeek; Antonio Flores, CEO de Loop-CN i finalment Pepe Borrell, Managing Director de Crowdcube.

Com a organitzador de l'acte, Capablo reconeix que trobar finançament i patrocinadors no ha estat una tasca senzilla. Tot i així, les expectatives són bastant bones ja que l’enfoc de la temàtica i l’heterogeneïtat dels ponents són dues de les grans potencialitats de l’acte: “El format permetrà la interacció, el diàleg, la participació activa i, sobretot, la diversió al voltant d’un món que sovint sembla fred i hermètic”, afegeix l'estudiant.

‘Learning by doing’

Organitzar la jornada “Els pecats capitals de l’emprenedor” forma part de l’assignatura Jornades Especialitzades en Emprenedoria i Innovació del Màster en Emprenedoria i Innovació del TecnoCampus. L’objectiu és que els estudiants simulin la creació d’una empresa d’esdeveniments i posin en pràctica la coordinació entre departaments i la responsabilitat d’assumir i assolir tasques a l’hora de treballar en equip.

Aquesta pràctica segueix la filosofia del ‘Learning by doing’ (“Aprendre fent”), un mètode per aprendre orientat a l’acció. En aquest sentit, l’estudiant del màster Chaime Capablo considera que en un món tant actiu i canviant és fonamental que es reinventi la manera d’ensenyar i s'adapti als nous temps: “La pràctica et permet contrastar el pla dissenyat sobre el paper i dimensionar millor els recursos dels quals disposes”. L’accés a la informació i el coneixement cada vegada és més ampli i és per això que, com a estudiant, Capablo considera que des dels centres universitaris han d'oferir eines i metodologies per capacitar l’alumnat per al món real.

El Màster en Emprenedoria i Innovació d'aquest any el cursen dotze estudiants de diversos països, entre els quals es troben Equador, Itàlia, Xina, Israel i Marroc. Segons Capablo, el caràcter internacional d’aquest màster resulta “una experiència transformadora i enriquidora on molts aspectes heterogenis es combinen en la perfecció”. “Des del punt de vista professional, aquest màster et capacita per ser competitiu en el mercat laboral i tenir un valor diferencial “, conclou l’estudiant.
 

Estudiants del TecnoCampus participen en un curs de logística intermodal a Roma

0
0

Un grup d’estudiants del Grau en Logística i Negocis Marítims del TecnoCampus van participar en el curs MOST Management sobre logística intermodal del 14 al 17 de maig a Roma. Es tracta d’un curs organitzat per l’Escola Europea de Short Sea Shipping (2E3S) on van participar més de vuitanta estudiants de la Universidad de Anáhuac de Mèxic, de la Graduate School of Business de Perú i del TecnoCampus.

L’objectiu d’aquest curs era formar els estudiants sobre logística intermodal, autopistes del mar i serveis de transport marítim de curta distància. La intermodalitat fa referència al fet d'utilitzar de manera integrada com a mínim dos maneres de transport diferents per completar una cadena de transport porta a porta i, per tant, promoure un ús més racional de la capacitat de transport disponible. Els estudiants es van embarcar a bord d’un vaixell Ro-Pax de Grimaldi en la ruta de transport marítim de curta distància entre Barcelona i Civitavecchia (Port de Roma).

El coordinador del Grau en Logística i Negocis Marítims del TecnoCampus, Jesús E.Martínez, va ser un dels professors d'aquest curs, que destaca per la seva qualitat tant per pel contingut com per l’experiència dels professionals que hi van participar: “Un dels valors afegits és que els professors només parlaven des de la teoria sinó que analitzacen casos reals amb un altíssim component pràctic”. En aquest sentit, Jesús E. Martínez considera que aquest curs ha aportat una visió real del negoci ja que els estudiants aprenen a través de la pràctica quines són les dificultats d’organitzar una expedició logística i de transport i, fins i tot, ho poden viure al anar a bord d’un vaixell. A més, el coordinador del grau destaca la multicultaritat del curs, ja que el fet que participessin estudiants de tres països diferents va permetre crear “sinergies que van enriquir encara més l’experiència dels alumnes”.

Els estudiants van tenir la oportunitat de conèixer les instal·lacions del Port de Barcelona a través d’una visita marítima que els va ajudar a descobrir com funcionen les diferents terminals portuàries en un dels principals ports d’Europa. Es van organitzar una sèrie de sessions on es van explicar les operacions de càrrega i descàrrega d’un vaixell Ro-Pax i els estudiants van haver de resoldre un cas pràctic on competien entre ells per a la presentació d’una oferta de transport a un client, representat per l'equip de docents del curs. A part dels continguts i activitats, els estudiants també van poder gaudir d’una visita guiada per la ciutat de Roma.
 

Tres professors de l’Escola Superior Politècnica publiquen un article a la revista indexada Journal of Applied Logic

0
0

Els professors Marcos Faundez, Josep Roure i Enric Sesa, de l’Escola Superior Politècnica del TecnoCampus, han publicat amb altres autors l’article “Automatic non-linear analysis of non-invasive writing signals, applied to essential tremor”, que sortirà publicat al número de juliol de la revista indexada a l’ISI-JCR Journal of Applied Logic.

L’article se centra en el tremolor essencial (ET), el trastorn del moviment més comú en el món occidental. S’estima que entre el 50% i 70% dels casos de tremolor essencial són d’origen genètic. En aquest article s'analitza la selecció dels biomarcadors no lineals derivats de dibuixos, on l’escriptura forma part d’un estudi transversal més ampli dirigit per l’Institut Biodonostia per al diagnòstic del tremolor essencial. Aquests biomarcadors inclouen no només les característiques lineals sinó també les no lineals: la dimensió fractal i l’entropia. Alhora, s’analitza la presència de característiques integrades d’altres malalties, com per exemple l’estrés.


 

Ajuts europeus

0
0

Instrumento PYME H2020

És un programa de finançament europeu adreçat a pimes amb negocis potencialment disruptius i amb un fort potencial de creixement. Està estructurat en tres fases en funció del grau de desenvolupament del projecte. Convocatòries obertes tot l’any.

Es tracta d'una iniciativa d'ampli abast, emmarcada dins el programa marc Horitzó 2020. L'SME Instrument ofereix subvencions a fons perdut a totes les pimes que teniu projectes ambiciosos i amb potencial de creixement.

L'SME Instrument ajuda a comercialitzar, a portar al mercat de manera efectiva, productes o serveis innovadors. El programa ofereix dues propostes de finançament, en funció de l'etapa del projecte que es vulgui desenvolupar:

Fase 1: Estudi de concepte i viabilitat. Ajut de 50.000 €per validar la viabilitat del concepte, avaluar riscos, explorar la propietat intel·lectual i fer estudis de mercat o de disseny, entre d'altres. Aquesta fase està especialment recomanada per a pimes que necessiten definir i consolidar el seu model de negoci en el mercat europeu, no només en el mercat local.

FASE 2: R+D, demostració i aplicació comercial. Ajut del 70% per a projectes entre 0,5 i 2,5 M€ per finançar el desenvolupament, els prototips, les proves o el pilotatge, entre d'altres.
Aquesta fase permet desenvolupar el projecte i portar-lo al mercat amb l'ajuda d'un coach per maximitzar les opcions d'arribada.

Els mesos d'abril i maig s'obriran noves convocatòries de l'SME Instrument. Es tracta d'una convocatòria exigent i amb molta competència.

Viewing all 1983 articles
Browse latest View live